El poble...

 

El contenido de esta página requiere una versión más reciente de Adobe Flash Player.

Obtener Adobe Flash Player

Aquest es un poble de muntanya, avui hi viuen uns 1300 habitants. Està a la part meridional de la Terra Alta, limita amb l'Aragó i forma part de la configuració dels Ports de Tortosa-Beseit. És regat per l'Algars i els seus afluents per una part, i per l'altra pel Canaletes; tots dos afluents de l'Ebre. Es troba sobre un turó a 543 m. sobre el nivell del mar,en els voltants podem gaudir de la muntanya de Santa Bàrbara, les Roques de Benet, Montsagre, i els Ports. Es troba a 40 km de Tortosa, 20 de Gandesa (capital de la comarca), 44 de Móra d'Ebre, 40 d'Alcanyís,
uns 100 km de Tarragona per la carretera N 420, direcció Alcanyís. La natura que envolta el poble, és rica en vistes, però la seva història encara que un poc confusa, també. Horta té els seus origen a partir del Segle II a C. estava situada en una via secundària Romana que s'apartava de Tortosa i anava fins la meseta (d'Aragó a Castella). Podem suposar l'existència d'un castell sobre l'antic poblat Ibèric. La reconquesta del poble possiblement fou anterior a la de Tortosa. Les cartes de Població, la primera al 1165 i lasegona al 1192. La Comanda d'Horta ( Prat de Comte, Arnes, Bot, Farreres, Caseres), fou cedida a perpetuïtat a l'ordre del Temple per  Alfons II al 1177 fins la seva extinció al segle XIV. El 1340, va sorgir la qüestió de si Horta havia d'estar subjecte als furs i usos d'Aragó, i el rei manifestà que es governés per les velles ordinacions dels temps dels Templers. Al segle VIII, va caure sota el domini musulmà, i reconquerida pels cristians al segle XII. Jaume I el conqueridor ( 1208-1276 ) va fer diverses estades a la població, deixant constància en el Llibre dels Fets. Del  1317 al 1851 els béns de l'ordre del Temple seran propietat dels Hospitalers. El rei Alfons I li donà oficialment el nom d'Orta. Al 1918 el nom passa a ser l'actual. Via Verda de La Terra Alta: Tram en desús del ferrocarril  d'Arnes-Lledó al Pinell de Brai, forma part de la línia XV de RENFE de La Puebla de Hijar a Tortosa, del ferrocarril de la Val de Zafan a Sant Carles de La Ràpita. El seu primer tram va entrar en funcionament l'any 1895 el dia 31 de juliol; el segon tram l'any 1939 i el últim l'any 1941. Aquesta línia ferroviària fou tancada l'any 1979. Es interessant recórrer aquesta, ja que ens hi podem trobar bonics paratges passant per  5 túnels i 1 pont. Podrem gaudir de La Fontcalda, dels pobles d'Horta, Bot, Arnes, Pinell de Brai. El tram a recórrer, en bicicleta o caminant, és de 23,664 km. La primera carta de poblament d'Horta fou al 1165, a fur de Saragossa, però el 1177 el rei en fa donació a l'ordre del Temple. La primera carta de poblament fou la d'Horta i Bené ( gener de 1165 ); la segona Les cartes del Riu Algars i Batea ( 30d'octubre de 1181 ); Carta de poblament d'Horta ( 10 de gener de 1191); Cartes de Gandesa ( 13 de març de 1192 i abril de 1194 ); Carta del Pinell ( 1198 ); Batea ( 25 de novembre de 1205 ); Pinell ( 15 de març de 1207 ) Els drets de Ramon de Montcada: Al 1165 es concedeix als pobladors d'Horta i Bene el castell amb la reserva Reial. Al 1166 trobem que el posseeixen Ramon Dapifer o de Montcada i el seu fill. Al 1182 també ostenten drets sobre Part de Comte i la Vall de Valdesa. Ramon de Montcada es aleshores cosenyor de Tortosa amb l'ordre del Temple. Pere de Subirats esdevé Castlà d'Horta i vassall dels Montcada.

Església:Data dels segles XIV al XVII, d'estil gòtic, formada d'una sola nau i capçalera poligonada.
En el seu interior ho trobem cinc capelles laterals donant pas la que falta a un portal amb arcapuntat amb arquivoltes i pinacles. La nau és de volta de creueria amb tres arcs formers i gallonada a l'absis.

L'Ajuntament: Del segle XVI, estil Renaixentista, arquitectura civil. Per sota trobem un pas mitjançant uns porxos amb arcs de mig punt sobre columnes i pilastres diferents.Els pisos superiors separats per cornises, en el primer grans finestrals, i en el segon petites finestres arcades.

Casa Pepo:Data dels mateixos segles que la resta de la plaça i és d'estil gòtic. Casa L'Abandero:Segles XIV-XV, adossada a l'ajuntament, d'estil gòtic. Casa Colau:Segles XIV-XV, adossada a Casa Pepo, també d'estil gòtic.

Casa Pascualet:Segles XIV-XV, estil gòtic pur. Front a l'Ajuntament. L'Abadia: Segles XV-XVI, gòtic popular religiós. Adossada a l'Església i l'Ajuntament.

CASA DEL DELME O DE LA COMENDA: Del segle XVI, casa palau, renaixentista civil. Sobre la porta d'entrada hi podem observar l'escut Navarrés. En la part alta hi ha una torreta de vigilància.

LA CRUERA: Dels segles XIV-XV i posterior. Es troba en l'encreuament del carrer encomienda i baixa des de la plaça de l'església. Obra popular amb una base medieval. Cobert o portal a un encreuament de carrers, la major part de carreus i sostre d'entramat de fusta. Hi ha un arc de grans dimensions.

L'HOSPITAL: Segle XIV (1580). d'estil gòtic renaixentista. Antic hospital, caserna de la guardia civil i actual Museu Picasso. Construcció de carreu de planta rectangular, aixecada a la zona del desnivell del casc antic de la població. Edifici massís amb poques obertures.

L'HOSTAL DEL PA: Segles XV-XVI i posterior. Estil gòtic civil. CASA MANUELET DE JOAQUIM: Segle XVI, renaixentista, civil, casa privada.

CASA CLUA: Segles XV-XVI, gòtic renaixentista, civil, casa privada.

ESCOLES: Segles XVIII-XIX (1797), civil, escoles. Va ser caserna Cuartel de la Guardia Civil. Al front hi trobem una làpida agraint a Carles IV la seva construcció, sota l'escut de la vila i la data.

CASA DON PEDRO: Segles XVII-XVIII, renaixentista barroc, civil, casa palau.

CASA PESSETES: Segle XVI, gòtic renaixentista civil, palau vivenda, amb bon estat de conservació. Fet de carreu i amb un portal amb arc de mig punt. Al més alt hi ha un aleró de fusta sobresortint.

*********************************************************************************************

 

Es un pueblo de montaña, aproximadamente viven unos 1300 habitantes. Está en la parte meridional de la Terra Alta, limita con Aragón y forma parte de la configuración de los puertos de Tortosa-Beceite. Se encuentra regado por los ríos Algars y sus afluentes por una parte y por otra por el rio Canaletas, todos afluentes del rio Ebro. Se encuentra sobre una cima a 543 m. Sobre el nivel del mar, en su entorno podemos gozar de la montaña de Santa Bárbara, las rocas de Benet, Montsagre y los puertos. Se encuentra a 40 km de Tortosa, 20 de Gandesa (capital de la comarca) 44 de Mora de Ebro , 40 de Alcañiz y unos 100 km de Tarragona por la carretera N420 dirección Alcañiz. La naturaleza que envuelve el pueblo es rica en excelentes vistas, pero su historia un poco confusa. Horta tiene sus orígenes a partir del siglo II AC, se encontraba situada en el transcurso de una via secundaria Romana que se alejaba de Tortosa y se dirigía hacia la Meseta de Aragón a Castilla. Podemos suponer la existencia de un castillo sobre el antiguo poblado Ibero. La reconquista del lugar posiblemente fue anterior a la de Tortosa. Las cartas de población, la primera al 1165 i la segunda al 1192. La Comanda de Horta(Prat de Comte, Arnes, Bot, Farreres, Caseres) fue cedida a perpetuidad a la orden del Temple por el Rei Alfonso II el 1177 hasta su extinción en el siglo XIV. El 1340 surgió la polémica de si el pueblo y sus dominios tenían que depender de los Fueros y Usos de Aragón y el Rey manifestó que se tenia que gobernar por las viejas costumbres de los tiempos de los Templarios. En el siglo VIII el territorio cayo en manos musulmanas y reconquistada por los Cristianos en el siglo XII. Jaime I el Conquistador (1208-1276) estuvo en diversas ocasiones en la población dejando constancia en el Libro de los Hechos (Llibre dels Fets). Del 1317 al 1851 los bienes de la orden del temploseran propiedad de la orden de los Hospitalarios. El rey Alfonso I le dio el nombre oficial de Orta. Al 1918 el nombre se modificó por el de Horta de San Juan.
La Via verde de la Terra Alta: Tramo sin funcionamiento del ferrocarril de Arnes- Lledó a Pinell de Brai forma parte de la línea XV de RENFE de la Puebla de Hijar a Tortosa del Ferrocarril de la Val de Zafan a San Carlos de la Rápida. Su primer tramo entró en funcionamiento en el año 1895, el dia 31 de julio; el segundo en el año 1939 y el último en el año 1941. Esta línea ferroviaria se cerró en el año 1979.Es un recorrido interesante ya que podemos encontrar bonitos paisajes  pasando por 5 tuneles y un puente. Podemos gozar de la Fontcalda de los pueblos de Horta, Arnes, Bot, Pinell de Brai entro otros. El tramo a recorrer, en bicicleta o andando, es de 23.664 km.
 La primera carta de población de Horta  fue el 1165 con los fueros de Zaragoza, pero el 1177 el Rey hará donación a la orden del Temple. La primera fue la de Horta y Bené ( enero de 1165); la segunda fueron las Cartas del rio Algars i Batea ( 30 de octubre de 1181); otra la carta de población de Horta ( 10 de enero de 1191); cartas de Gandesa ( 13 de marzo de 1192 y abril de 1194); Carta de Pinell de Brai ( 1198); Batea ( 25 de noviembre de 1205); Pinell ( 15 de marzo de 1207)
Los derechos de Ramon de Montcada: En el 1165 se conceden a los pobladores de Horta y Bene el castillo con reserva real. En el 1166 se encuentra que la posesión en manos de Ramon Dapifer o de Montcada ysu hijo. En el 1182 tambien ostentan derechos sobre Part de Comte y la Vall de Valdesa. Ramon de Montcada en  ese momento señor de Tortosa con la orden del Templo y tenía a Pedro de Subirats como señor de Hortab bajo sus ordenes.

Monumentos:
Iglesia: Siglo XIV a XVII, gótico, formada por una sola nave y cabecera poli gónada. En su interior encontramos cinco capillas laterales dando paso  la que falta a un portal con arco punteado con arco arcados y pináculos. La nave es de vuelta de cruz con tres arcos formeros gallonada en el ábside.

Ayuntamiento: Del siglo XVI, estilo renacentista, arquitectura civil. Por debajo encontramos un paso mediante arcos de medio punto sobre columnas y pilares diferentes. Los pisos superiores están separados por cornisas, en el primero grandes  ventanas y en el segundo pequeñas ventanas arcadas.

Casa pepo: de la misma época de toda la plaza, gótico. Casa Abanero: siglos XIV-XV, justo al lado del ayuntamiento. Casa Colau: Siglos XIV-XV adosada a Casa pepo.
Casa Pascualet: Siglos XIV-XV, gótico puro, frente al ayuntamiento. Abadía: Siglos XV-XVI, gótico popular religioso, adosada al ayuntamiento y la iglesia.
Casa del Delme o de la Comanda: Siglo XVI, casa palacio, renacentista civil. Sobre la puerta de entrada podemos observar el escudo de Navarra. En su parte elevada hay una torreta de vigilancia.
La Creura: Siglos XIV-XV y posterior. Se encuentra entre las calles Encomienda y Baja desde la plaza de la iglesia. Obra popular con base medieval. Cubierta o portal en un cruce de calles, con techos de madera y con un arco de grandes dimensiones.
Hospital: Siglo XVI ( 1580), gótico renacentista. Antiguo hospital, casa cuartel de la Guardia Civil y actualmente Museo Picasso. De planta rectangular elevada en la zona de desnivel del casco antiguo de la población. Edificio macizo con pocas oberturas.
Hostal del Pan: Siglos XV-XVI y posterior. Gótico. Casa Manuelet de Joaquin: Siglo XVI, renacentista, civil, casa privada.
Casa Clua: Siglos XV-XVI, gótico renacentista, civil, casa privada.
Escuelas: Siglos XVII-XVIII: renacentista, antigua casa – cuartel de la Guardia Civil, en su frontal encontramos una placa agradeciendo a Carlos IV su construcción, debajo el escudo de la población y la fecha.
Casa Don Pedro: Siglos XVII-XVIII: renacentista barroca, civil, casa palacio.
Casa Pesetas: Siglo XVI, gótico renacentista, palacio vivienda, en muy buen estado. Tiene un arco de medio punto y con un alero de madera sobresaliendo.